Vicenç Villatoro presenta la segona peça de la trilogia que està construint sobre emigració i identitat. La primera, Un home que se’n va, parlava de l’avi patern. La tercera, parlarà del l’avi matern. La segona, és El retorn dels Bassat (RBA-La Magrana), una obra que s’endinsa en la història de la família del conegut publicista Lluís Bassat i que esdevé un testimoni que condensa la història dels #jueus europeus al llarg dels darrers cinc segles.
El retorn dels Bassat dibuixa un fascinant mapa geogràfic, històric i humà de l’Europa moderna. I, per extensió, també del món modern. En un viatge que dura segles i que va de l’oest –l’Espanya medieval– fins a l’est –Turquia, Grècia…– i, d’allà, de retorn cap a l’oest –a Barcelona– o de fugida encara més a l’Est –Israel–. Villatoro ressegueix els escenaris on els Bassat van prosperar i van patir, van fugir i van buscar, van desaparèixer i van renéixer.
Villatoro també reconstrueix les històries de molts membres de la família Bassat i les posa en context: els pogroms de finals del XIX; el futur prometedor que es pintava a principis del segle XX amb l’emergència d’un nou món que la ciutat de Barcelona encarnava com cap altre indret; l’esfondrament d’una forma de civilització causat per la I Guerra Mundial; el bullici incert però propici del període d’entreguerres; la tragèdia de la guerra civil espanyola; la calamitat de la II Guerra Mundial; l’horror de l’Holocaust…
El llibre consta de cinc llargs capítols, dividits en diversos apartats. Al primer, Sefarad, anada i tornada, s’explora la relació dels Bassat –i de tants altres jueus marcats per la diàspora– amb la pàtria arrabassada segles enrere. És una relació que, sobretot, es manté viva pel record mitificat, per la força d’una llengua –el ladino– que sobreviu en l’àmbit familiar i pel projecte, finalment realitzat, del retorn. A el segon capítol, Els paradisos perduts, Villatoro tracta un dels temes literaris per excel·lència, i més en el cas dels jueus: el dels espais de felicitat, de pau i de prosperitat –Corfú, Viena, Constantinoble, Trieste…– que, de cop, l’odi i la brutalitat destrueixen, deixant-ne només el record. La tempesta, tercer capítol, conta com la família Bassat, igual que tots els jueus d’Europa, va veure’s atrapada pel foc creuat de la història: per l’auge del nazisme i el feixisme, per la guerra civil espanyola, per la II Guerra Mundial, per l’Holocaust. El quart capítol, Una vida jueva a Barcelona, relata la vida dels Bassat en la Barcelona i l’Espanya de postguerra, i com els pares de Lluís Bassat s’hi construïren la vida, i construïren la dels seus fills, entre els records del passat i l’afany per fer-se seu el futur, fidels a la seva identitat jueva. També recorre la trajectòria professional i familiar de Lluís Bassat, plena dels llums encegadors de l’èxit, però també puntejada pel clarobscur d’algun fracàs i la foscor d’algunes desgràcies.
Aquesta obra ens la vindrà a presentar el seu autor, Vicenç Villatoro, a les Sales Nobles del Museu el dijous dia 9 de febrer a les 20h, l’acte és gratuït.
Deixa un comentari