La sala d’arqueologia se centra en el món ibèric del territori de l’actual Urgell i de les zones veïnes, des dels seus antecedents (abans del segle VI aC.) fins a la fi de l’època ibèrica i la romanització del territori, al segle I aC. territori que es trobaria dins de l’àrea que ocuparia la societat ilergeta.

Durant l’època ibèrica, la ciutat del Molí d’Espígol de Tornabous va jugar un paper cabdal en l’organització i explotació de tot aquest territori. Gràcies a la informació extreta de la recerca arqueològica i als nombrosos materials recuperats en les excavacions d’aquest i d’altres jaciments de la zona, com els poblats del Pla de les Tenalles de la Mora  (Granyanella), i del Tossal del Mor de Tàrrega, l’assentament amb camp de sitges dels Missatges de Claravalls i la necròpolis preibèrica d’Almenara, podem conèixer molts aspectes de la vida dels ibers.

Aspectes que queden plasmats en l’exposició permanent:

  • Quines eren les seves activitats econòmiques en aquest territori, amb qui comerciaven
  • Com s’estructurava l’urbanisme de la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol i dels poblats de la zona
  • Com estaven construïdes les cases, quines activitats s’hi feien en les diferents dependències
  • Quins elements i estris hi trobem a dins
  • Quines eren les seves creences

La integració del territori dins de la civilització romana comportà la desaparició progressiva de la cultura ibèrica i l’adopció de les formes de vida romanes, que es plasma en la implantació de nous models d’assentaments, vora els antics poblats ibers i una nova cultura material. L’actual Urgell esdevé una zona eminentment rural sota la influència de les ciutats d’ Ilerda (Lleida) i Iesso (Guissona).

La sala d’arqueologia dels íbers és un dels dos espais permanents del museu dedicats a la divulgació arqueològica, sent l’altra la sala d’arqueologia medieval Tragèdia al Call.