L’any 1348 és una data tràgica per a la història de Tàrrega i per a les comunitats jueves catalanes medievals. Si bé el primer terç del segle XIV és una època d’expansió econòmica i urbanística que propicia el creixement de la vila i de l’aljama jueva de Tàrrega, una seguida d’anys de males collites i crisi econòmica propicien que creixi la tensió social i la confrontació religiosa. Aquesta situació esclata amb l’arribada de la pesta a Catalunya i el juliol de 1348 es produeix l’assalt al call de Tàrrega, després de Barcelona i Cervera.

Si bé aquest assalt el coneixem per la documentació de la Cancelleria Reial i el relat de Josef ha-Kohen, La vall de Llàgrimes, les excavacions al call i molt especialment l’excavació de 6 fosses comunes al fossar dels jueus de Tàrrega, fetes en els darrers anys, han permès evidenciar la magnitud de l’assalt i precisar moltes dades fins ara desconegudes.

L’exposició mostra i contextualitza els materials arqueològics recuperats dels jaciments de la necròpolis jueva de les Roquetes i d’uns abocaments fets al call com a conseqüència de l’assalt. Tots ells ens aporten molta informació sobre l’abast de l’avalot i a la vegada ens mostren aspectes de la vida quotidiana de la comunitat jueva truncada sobtadament l’any 1348.

També se’ns dóna a conèixer el context urbà i ideològic de la Tàrrega dels segles XIII i XIV amb un conjunt de peces gòtiques i romàniques de primer ordre, provinents de l’església parroquial i dels monestirs i convents de la vila, que en la primera meitat del segle XIV es trobaven en el seu moment més àlgid.

L’assalt al call de Tàrrega de l’any 1348 no va suposar, però la desaparició de l’aljama jueva targarina, que es recuperà d’aquests fets dramàtics.