Tercera sesssió de Sufragisme femení i lluita pels drets de les dones (finals del segle XIX-inicis del segle XX). Segles de tradició social, necessitat d’integració dins de cànons morals i reflexions sobre l’oportunitat històrica de la seva lluita han estat els esculls més habituals de les sufragistes al llarg de la història. Al segle XIX, per exemple, era ja patent que els moviments d’alliberació de les dones estaven lluny de comptar amb un gran consens femení. Escriptores, intel·lectuals i aristòcrates posaren la seva obra al servei de la tradició, de la perpetuació del seu status social i en la lloança de la necessitat de la masculinitat pel govern de la família, de les nacions i de la societat. Foren la resistència interior d’un moviment creixent.
La sessió es durà a terme a les Sales Nobles del Museu, avui dimarts 17 de març a les 8 del vespre.
Deixa un comentari