Antoni Alsina Amils (Tàrrega 1863-Barcelona 1948) va ser un escultor a cavall entre el realisme del vuicentisme i el simbolisme modernista, tot i que no es va sentir mai part d’aquest darrer moviment.

Es formà a madrid, a l’Escola especial de pintura i escultura i a l’Escola de Belles Arts, on cursà els estudis oficials. Completà la seva formació durant 4 anys a Roma, gràcies a guanyar una plaça de pensionat a l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts.

Després de participar en nombrosos certàmens oficials espanyols d’escultura i aconseguir diferents reconeixements i guardons, li arriba l’èxit l’any 1900 a l’Exposició Universal de Paris. La seva obra de gran format Astúcia i Força (samsó i Dalila),  rebia la medalla d’Or. Un altre fet destacat de la seva trajectòria va tenir lloc l’any 1904 en guanyar el segon premi en el concurs per al monument a Alfons XII que es feia al parc del retiro de Madrid amb una sirena que posteriorment ell mateix executà en gran format. En la seva etapa de maduresa destaquen les escultures de gran format del grup Barcelona (1927),  actualment al parc de l’Espanya Industrial, i Marinada (1927), actualment al parc de Montjuïc, obres que havien estat escollides per anar inicialment a la Plaça de Catalunya.

La seva trajectòria professional com a docent el portà l’any  1901 a Sevilla on guanyà la càtedra d’escultura i on coneixerà la seva esposa. És en aquesta època que l’escultor inicià la temàtica de les ballarines andaluses. L’any 1906 ocupà la càtedra d’Escultura a l’Escola de Llotja de Barcelona on impartí classes fins la seva jubilació l’any 1933 i des d’on  influí de manera important en la formació de molts escultors catalans d’aquesta època.  Amb tot, es col·locà al marge de la palestra artística i no s’identificà amb els corrents ideològics que aglutinaren a molts escultors contemporanis. No obstant fou una persona compromesa artísticament i durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou un ferm defensor del nu en l’escultura pública contra els atacs clericals.

L’exposició permanent dedicada a Antoni Alsina del Museu Comarcal de l’Urgell permet seguir la seva trajectòria artística des de finals del XIX fins la seva maduresa. La mostra compta amb escultures de mitjà i petit format fetes de bronze,  fusta, marbre i guix on es pot apreciar aquest trànsit del realisme al simbolisme modernista i on també podem apreciar aquest domini en la captació del moviment i del ritme en les escultures de ballarines. Artista polifacètic, l’exposició compta amb una part molt significativa de la seva obra pictòrica, juntament amb mobiliari obrat i decorat per l’artista, on fusiona arts decoratives, escultura i pintura. Obres, totes elles,  que ens permeten conèixer la intimitat d’Antoni Alsina Amils, molts els seus àmbits quotidians, els seus éssers propers i vivències que van marcar la seva vida.

En la mostra permanent també s’exposa obra pictòrica de Ramon Alsina, que va destacar en la seva faceta de pintor i dibuixant i va mantenir una estreta relació amb el seu germà Antoni tota la vida.