Casa d’Avraham Xalom, Estudi 15 | Museu Comarcal de l'Urgell

Qui era Avraham Xalom?

Qui hi vivia al número 15 del carrer de l’Estudi del call de Tàrrega?

Segons les investigacions de Josep Xavier Muntané, dels llibres d’estimes de la ciutat, hi residí el metge i filòsof jueu Avraham Xalom. Tot i que no sabem ben bé entre quines dates va residir a Tàrrega, podem fer una aproximació sobre el fet que va residir al segle XV, entre 1412 i 1492.

El cronista hebreu Iossef Sambari (1673) fou el primer a suggerir una data per al traspàs d’Avraham Xalom: l’any 5252 de la creació del món, equivalent a l’any 1491 o 1492 del calendari gregorià. Un segle després, Rodríguez de Castro (1781) feia seva aquesta data de defunció (1492) i situava el naixement d’Avraham Xalom cap al 1430. Ambdues dates, tot i no haver estat provades documentalment en cap moment, han estat acceptades per la resta d’estudiosos.

La documentació trobada a Tàrrega desmenteix, com a mínim, la data de naixement. En una multa de 1434 hom es refereix a Avraham Xalom com a ‘mestre Abram’: «Ítem lo dit jorn trobam e vem a l’ull que un ramat de nodriment de polls e de gallines menjaven en l’avena d’en maneschal, de qui stà a casa de mestre Abram, en la era d’en Raverdit, e era lo nodriment d’en Raverdit.»^[1] Així doncs, l’any 1434 Avraham Xalom ja exercia la medicina (se l’anomena ‘mestre’), tenia una casa a Tàrrega (‘casa de mestre Abram’).

Quants anys solien dedicar els jueus als estudis de medicina? No podien seguir la via oficial ja que als jueus no els era permès d’estudiar a les facultats de medicina. Si es té en compte, però, que per norma general un estudiant cristià solia accedir a la universitat cap als 15-16 anys d’edat, després d’haver cursat el trívium i quadrívium, es proposa una edat de finalització de l’ensenyament bàsic de medicina entre els 19-20 anys.

Si Avraham Xalom podia haver completat la formació que li permetia passar l’examen que el capacitava per exercir la medicina, i es té en compte, també, que l’any 1434 ja estava instal·lat com a metge a Tàrrega, l’edat mínima que podia tenir llavors seria d’uns 22 anys. Així doncs, s’ha d’avançar en un parell de dècades la data tradicional del seu naixement i s’ha de situar pels volts de l’any 1412.

Segons la tradició, Avraham Xalom va morir el 1492. La documentació arxivística no aporta res sobre la seva mort, però deixa ben clar que poques setmanes abans de la fi de juliol de 1492, tot i ser d’edat molt avançada, ja que devia tenir uns 80 anys, encara era viu. Avraham Xalom tingué una llarga vida i tot indica que la va passar a Tàrrega. Sempre apareix identificat com a jueu targarí i res fa pensar que es va establir fora d’aquest municipi.

Avraham Xalom no marxà durant els anys difícils de la Guerra Civil catalana (1462-1472). No ho va fer quan la vila lluitava al bàndol de la Generalitat i les tropes d’aquesta, instal·lades a Tàrrega, amenaçaren greument els jueus.^[2] En aquella ocasió els membres del consell de Tàrrega van escriure un al·legat als diputats de la Generalitat en defensa de la comunitat jueva que va aconseguir refrenar les intencions de la tropa destacada a la vila. Precisament, Avraham Xalom fou un dels jueus que abans que s’iniciés el conflicte bèl·lic i mentre es reparaven les muralles de Tàrrega, havia prestat diners al govern municipal.^[3]

No va marxar tampoc quan, després de la rendició de la vila al bàndol reialista, ocorreguda ben bé a l’inici de tot (29/07/1462), a Tàrrega s’hi establiren les tropes fidels a Joan ii. Foren uns anys difícils, en què els soldats i els seus caps militars agrediren, vexaren i extorquiren els jueus fins al punt que els paers van haver de sortir novament en defensa seva: «Significam com per causa dels francesos, los quals vuy habiten en aquesta vila, e per la gran destrucció, senyor, que fan, se’n són anats quatre o cinch casats de juheus. E havem sentit, senyor, que·n stan de anar-se’n molts altres casats, axí de cristians com de juheus, per tant, senyor, com axí béns com persones són maltractats per ells, no tement la crida la qual per part de mossèn manetxan és stada feta per la dita vila. […] E més avant, senyor, notifficam a vostra senyoria com als juheus han fet donar, més per força que per grat, fahen-los de grans menaces, cent liures, les quals són stades promeses donar al dit mossèn manetxan, de què senyor los dits juheus són romasos molt aterrits, de què, senyor, tals coses soportar no·s poran si donchs per vostra real magestat no y és provehit.»^[4]

Durant aquell període els jueus que van restar a Tàrrega van continuar contribuint a les finnces municipals.^[5] Gràcies a una àpoca de rebuda escrita pel mateix Avraham Xalom, se sap que ell va contribuir a les necessitats de la vila quan en plena guerra, a finals de l’hivern de 1463, prestà, a petició dels paers, una càrrega de forment als flequers de la vila. Una càrrega que no li fou retornada fins quatre anys després.

Tot sembla indicar que Avraham Xalom només va marxar de Tàrrega al final de tot de la seva vida, l’any 1492, quan fou forçat a fer-ho. Potser fou a conseqüència del trasbals de la partença i de l’exili posterior que, aquell any o en els anys immediatament posteriors a 1492, va morir.

Fins que no en va haver de marxar, Avraham Xalom tenia la seva residència al call de Tàrrega, prop del conjunt sinagogal i del forn dels jueus. A l’hora de refer la topografia medieval del call targarí hi ha diversos documents que situen en indrets específics i coneguts les propietats que Avraham Xalom posseïa al call.

El primer document, que sembla ser de l’any 1481,^[6] registra la compravenda d’una casa entre dos cunyats jueus en els termes següents: «quandam domum meam [de Ionà Efràim], quam emeram a magistro Davi Abenaçaya, judeo eiusdem ville, […] que est sita in villa Tarrege in vico de la Juheria, francha et quitia ab omni prestacione census, que affrontatur ex una parte cum domo de mestre Abraam, que erat d’en Cathala, judeo, ex alia parte cum domo vestri dicti emptoris [David de Cabestany], et retro cum la scola dels juheus, precio xxxx librarum». L’any 1492, pocs dies abans de la seva partida, l’esmentat David de Cabestany i la seva esposa, Senyoreta, van malvendre aquest immoble a un prevere per un preu irrisori de 14 lliures. En el document de compravenda s’indica que confrontava «ex una parte cum ovili quod solebat esse magistri Abram, quod nunc detinet Jacobus Cescases, que solebat esse d’en Carabassa, et ex alia cum domo sive ospicii del aljama et retro cum escola de la aljama».^[7] En el document de 1481 s’identifica la propietat veïna d’Avraham Xalom de ‘domus’ i en el de 1492, d’‘ovile’. En l’estima que es va fer d’aquesta propietat l’any 1502, es designa la finca veïna amb el terme ‘corral’. Aquest corral, que havia pertangut a Avraham Xalom, estava valorat a inicis del segle xvi en 2 lliures i 10 sous, i era propietat de Jaume Cescases.

En efecte, les afrontacions que s’indiquen en el document de compravenda de la casa veïna són clares quant a la pertinença prèvia als Xalom de la casa que llavors ja era de Jaume Cescases. Aquella casa, situada al carrer dels Jueus, confrontava «ex una parte cum domo honorabilis Jacobus Cescases, que primitius solebat esse magistri Abram, et ex alia ex latere cum domo Jacobi Ballaguero et ex alia parte retro cum vico d’en Arnau Farrer et ex alia cum vico dels Juheus». Malauradament no sabem qui eren els veïns de l’altre costat, en canvi, a la casa que s’aixecava al davant, a l’altra banda del carrer, hi vivien els Besés, els jueus més rics del call, que l’any 1492 es van fer batejar per no haver de marxar i perdre-ho tot.^[8]

La casa dels Xalom anava de carrer a carrer i pel darrere donava al carrer d’Arnau Farrer. La casa que hi havia davant seu, a l’altra banda d’aquell carrer, pertanyia a David Avenaçaia.^[9] D’aquesta manera, les cases dels metges jueus de Tàrrega estaven concentrades a la mateixa alçada del carrer d’Arnau Farrer que, tot i haver format part del call ja havia perdut aquell caràcter jueu original i era de fàcil accés per als cristians de la vila, sobretot per als qui anaven a les cases dels metges per fer-se visitar.

Avraham Xalom fou un metge d’una reputació excel·lent, es fa precedir el seu nom, i també els dels seus avantpassats, amb l’abreviatura de rabí o rav (ר׳), l’equivalent llatí de la qual seria ‘magister’, és a dir, ‘mestre’. De fet, ell fou mestre en medicina en l’especialitat de física i és així que consta en molts documents on se l’identifica, en català, com a ‘mestre’ i, en llatí, com a ‘magister’. De tota manera, és molt probable que, aplicat als seus avantpassats, aquest títol sigui més honorífic que real.

Els metges jueus de Tàrrega reapareixen durant la presa de possessió de la vila feta pel procurador de la infanta Isabel, l’any 1470: quan arribà el torn dels jueus, ells figuren entre els primers que van prestar jurament i Avraham Xalom ocupà la primera posició, senyal de la seva preeminència social:^[10] «et qui jurarunt et dictum fidelitatis et vassallagii homagium prestiterunt sunt qui sequntur videlicet, magister Abram Çalom, fisicus; Juceff de Beses, filius Jaffudani; magister David Abenaçaya, cirurgicus et fisicus; Juceff de Beses, calçaterius; Belsom Sutlam; Salamo Abenaffia; Roven Nicim; Cresques Sutlam; Juceff de Lara; Isac Baruc; Jaçac de Beses; Jacob Deulosal; Jaçac Jacob».

Ara bé, no és només per l’estatus vinculat al seu ofici que els metges figuren entre els primers que juraren fidelitat i vassallatge l’any 1470. De fet, el jueu que figura entre ells dos no era metge només era summament ric. Es pot deduir, doncs, que Avraham Xalom i David Avenaçaia figuren al capdamunt d’aquella llista perquè també eren persones acomodades. Provenien de famílies benestants i l’exercici de la medicina consolidà encara més la seva posició de partença. Tanmateix, no fou pas amb la pensió que el municipi de Tàrrega els pagava que van acréixer la seva fortuna sinó gràcies als honoraris que provenien dels serveis dispensats, a títol privat, a famílies acomodades i a personatges d’elevada posició social.

Els metges targarins de la segona meitat del segle xv eren rics. En tenim una prova claríssima de finals de 1479: amb motiu de la recent ascensió al tron de Ferran i Isabel, el consell de Tàrrega, com feia sempre en circumstàncies similars, va negociar amb la corona la concessió de privilegis per a la vila a canvi d’una suma de 400 lliures. Per tal d’obtenir la dita quantitat, que no tenia, els membres del consell van convocar a la paeria els qui ells consideraven que tenien més potencial a l’hora de prestar-los els diners: tres cristians i tres jueus. Dels jueus cridats al consell, dos eren metges: mestre Avraham Xalom i mestre David Avenaçaia.

Els noms dels dos metges juntament amb el de Iossef de Besés encapçalen també la llista de jueus targarins que, el 13 de maig de 1484, segurament per poder complir amb algun pagament de la comunitat, van vendre un censal de 5 lliures i 5 sous anuals al jurisperit cerverí Pere Boix per un import de 73 lliures i 10 sous, i que, un any i mig després, el 14 de novembre de 1485, cancel·laven restituint-li les 73 lliures i 10 sous rebuts llavors i pagant el cens del primer any i la part prorratejada del segon.

A banda de la seva dedicació a la medicina, que exercí durant tota la seva vida ja que l’any 1483, quan ja devia tenir més de setanta anys, encara estava contractat de metge pel municipi de Tàrrega,^[11] Avraham Xalom fou conegut també per la seva aplicació a la filosofia: llegí i estudià les obres dels filòsofs grecs, àrabs i jueus que l’havien precedit fins a tenir-ne una opinió pròpia; traduí del llatí a l’hebreu algunes de les obres que integraven el corpus de la filosofia escolàstica cristiana que llavors estava en voga; va mantenir una relació epistolar en hebreu de temàtica filosòfica amb, com a mínim, un correligionari seu, i va escriure un tractat de filosofia en hebreu. Un tractat de filosofia que, tal com s’indicarà més endavant, duu implícit també un coneixement profund del Talmud i de teologia rabínica. De tota manera, la cultura d’Avraham Xalom, que s’intueix vasta i pregona, fou productiva només en el camp de la filosofia. És significatiu, en aquest sentit, que tot i la seva dedicació a la medicina no hagués escrit cap tractat sobre la matèria.

[1] J. X. Muntané, Fonts, doc. 317 [17/08/1434].

[2] Josep Xavier Muntané, «L’assalt al call Sobirà de Cervera durant la Guerra Civil catalana del segle xv», Miscel·lània Cerverina, 23 (2018), p. 263-275.

[3] J. X. Muntané, Fonts, doc. 458 §2 [08/07/1461].

[4] ACUR, Llibre de cartes (1458-1468), f. 98v [24/11/1462].

[5] J. X. Muntané, «L’assalt al call Sobirà», p. 282-284

[6] J. X. Muntané, Regest, vol. 2, doc. 5016 [09/05/(1481)]. El subratllat és meu.

[7] J. X. Muntané; O. Saula; A. Colet, Topografia urbana de Tàrrega, vol. 1, p. 216, JUE/e10. El subratllat és meu.

[8] J. X. Muntané; O. Saula; A. Colet, Topografia urbana de Tàrrega, vol. 1, p. 229, JUE/d7.

[9] J. X. Muntané; O. Saula; A. Colet, Topografia urbana de Tàrrega, vol. 2, p. 450, AF/e7.

[10] ACUR, FMT, pergamí s/c [04/07/1470].

[11] J. X. Muntané, Fonts, doc. 566 [05/10/1483].