En la descripció dels collarets de les Roquetes, hem esmentat diversos elements de coralls combinats amb atzabeja i d’altres, però potser el cas més destacable entre els collarets del cementiri jueu targarí és el que estava associat a la inhumació infantil ue 1185 (MCUT 4467) de la FS 163. És un conjunt de deu denes de pasta vítria, atzabeja, banya, corall, plata, vidre fumat i cristall de roca. D’aquests deu penjolls, dos tenen la forma de hamses o mans de Fàtima, el primer de banya (MCUT 4467.3), amb el que podrien ser dos ulls incisos, i el segon de plata (MCUT 4467.5). L’ús de les hamses és molt comú entre els àrabs. La mà gravada o retallada en or, plata o metalls inferiors servia especialment per conjurar el mal d’ull. A més a més de la forma, el material també desenvolupa un paper important en la prevenció del mal d’ull. Tant el corall com la plata fan distreure la vista o la repel·leixen, sigui pel color vermell del corall (MCUT 4467.4 i 4467.8), sigui per la brillantor de la plata (MCUT 4467.5) (CIAPPARELLI, 2005: 21). El vidre (MCUT 4467.7) també té la virtut protectora contra el mal d’ull.
Trobem paral·lels per a aquests elements a la necròpolis del Paseo de Recoletos, a Valladolid: a la tomba 31 es recuperen tres penjolls de plata amb la forma de la mà de Fàtima i a la tomba 33, set hamses d’atzabeja (MOREDA i SERRANO, 2009).
Pel que fa als penjolls d’atzabeja, trobem paral·lels per al MCUT 4467.6 a la mateixa necròpolis val·lisoletana i al jaciment del carrer de la Font, 7-9, de Tàrrega. Les dues peces recuperades a Tàrrega, a banda d’estar fetes amb un material de gran càrrega simbòlica, tenen gravats el que creiem que són ulls, fet que encara els confereix un poder profilàctic major.
La inhumació a la qual anava associat aquest conjunt de penjolls, tots ells amulets, és un individu infantil que presentava una lleugera malformació a les cames. El fet, com ja s’ha esmentat, que les criatures fossin considerades propenses a patir el mal i la lleugera malformació que aquesta patia, així com el context de pesta negra, podrien ser els motius per portar un collaret amb aquesta quantitat d’amulets.
A diferència dels enterraments individuals on s’ha localitzat la resta dels collarets-amulets, que podrien haver estat clarament dipositats de manera intencionada dins la fossa en el moment de l’enterrament, el que es localitza dins la fossa comuna és un clar indicatiu que eren elements que es duien diàriament. El collaret de la fossa comuna no és un dipòsit intencionat.
Deixa un comentari