L’any 2011 al call jueu de Tàrrega es va gravar un programa del Sota terra a rel de les excavacions del cementiri medieval jueu de les Roquetes i de l’excavació del carrer de la Font 7-9.
El rodatge de l’episodi targarí es va centrar l’excavació de tres punts dins el que fou call durant l’edat mitjana, un d’ells la plaça de la Palla, lloc molt proper a la segona sinagoga de la vila, a partir de la consulta dels Llibres d’estimes de principis del segle XVI.
L’excavació va permetre documentar tres estructures de caràcter metal·lúrgic, datades en època moderna al voltant dels segles XVII i XVIII i emprades en la fabricació de campanes, podent-se excavar la solera i la part inferior de les parets dels motlles de les campanes que es van fabricar a la plaça de la Palla. Les mides dels motlles inferiors apunten a campanes de mides grans: 74 cm, 110 i 152 cm.
L’any 1672 la caiguda del campanar de l’església parroquial de Tàrrega damunt del temple va originar la construcció d’una nova parròquia a càrrec de l’arquitecte Fra Josep de la Concepció. En el decurs de la construcció de la nova església trobem en el Llibre de Consell de 1684-1689 la referència de que l’any 1689 s’encomana al campaner Miguel de los Corrales la fabricació a Tàrrega mateix de les 4 campanes que havien quedat malmeses per la caiguda del campanar. Miguel de los Corrales va dur a terme la feina entre l’abril de 1689 i el 14 d’agost del mateix any.
La presència d’aquest tipus d’estructures a una certa distància de l’església parroquial, quan l’habitual és trobar-les a la vora, com en els casos descrits d’Agramunt i sant Joan de Boí entre d’altres, és que en aquests moments les obres de construcció de la nova església encara es troben en curs i possiblement la plaça Major es troba colapsada per les obres que comporten el desmuntatge de l’església vella i l’aprofitament de la pedra per fer la nova, de majors dimensions. Per això pensem que s’hauria optat per fer la fabricació de les campanes en un indret relativament proper, però a la zona baixa i de Tàrrega i en una zona oberta i en aquesta època poc transitada, per no tenir sortida cap al riu al quedar tancada per la muralla, situada a uns 50 metres de l’indret.
Aquest text és part d’un article que està en premsa sobre les excavacions arqueològiques fetes en diferents indrets del call de Tàrrega.
Deixa un comentari