El tema d’aquesta exposició és la pintura com a gest immemorial i l’estar al món com a pintor. Dins l’actuar ventall de possibles, la pintura i en concret l’abstracció, segueix mostrant-se com un mitjà poderós i vàlid.
Es presenta una col·lecció de pintures fetes durant el 2015, pintures que tornen a connectar amb els llaços trencats de la teoria de l’art modern.
L’abstracció és presentada com un instrument dialèctic on entren en joc allò geomètric i les relacions cromàtiques.
Ocnos és un personatge mitològic habitant de l’ Hades, que sempre està teixint una corda de joncs mentre que un ase se’ls va menjant.
Amb aquest títol es vol donar diferents significats de contingut general al fet de pintar. Essent l’ase símbol del temps que tot ho consumeix, Ocnos passa l’eternitat teixint una corda que l’ase menja a la mateixa velocitat que és teixida, per tant la seva dedicació sembla fútil, però mai abandonada. L’ase representa el poder destructor i l’Ocnos el creador.
Ocnos també representa la part de tot procés creatiu on es desfà per poder tornar a fer, pintem en un continu crear-destruir per poder crear. Ocnos representa també el treball que no té una funció, així mateix, tot l’art que sigui considerat com a tal no ha de respondre a cap funció, només als moviments del nostre esperit.
L’exposició la podreu visitar des del divendres 4 de desembre fins el diumenge 10 de gener, de dilluns a dimecres d’11h a 14h i de dijous a diumenge d’11h a 14h i de 19h a 21h, els dies 25 de desembre i 1 de gener el Museu està tancat.
Deixa un comentari